29 d’ag. 2022

L'últim capítol

En una altra realitat,
cap a l'hora de dinar,
encara fan bola de drac,
a tv3, en català.

Pero l'Akira Toriyama
es jubila a les bahamas
i no fa capitols nous...
fuma mais, es toca els ous.

Fill de puta japonés!
Tens la penya desquiciada...
que ens posen a TV3
el mateix cada vegada!

Arriben al monstre bu,
lluiten amb el malparit
i, al moment menys oportú,
en Goku es un nen petit!

"Hi ha una alerta nacional"
pensa un carrec oficial
i emet un comunicat
de la Generalitat:

"Rebran tots els catalans,
tant si són menuts o grans,
espichu de qualitat
totalment subvencionat."

"Quin encert de solució!"
- exclama la població.
El Freezer no s'allarga pas,
si primer t'omples el nas.
I el Krilin ja pot morir,
que vaig d'speed de bon matí.
Quan surt la cinta vermella,
em faig la ralla en parella
i si lluita el Monstre Bú,
aquella nit no dorm ningú.
Ja pot insultar el Vegeta,
anem tots puestos d'amfeta!"
Catalunya es fot soleta
tot l'speed que hi ha al planeta...

Però arriba el moment trist,
i la moral d'aquesta historia.
Que de tant fotre's speed,
ja no trempa ni una polla.
Així que, amic, si vols follar
potser que et paris de drogar.

5 de gen. 2022

La hippie de la barra

El profe l'ha assenyalat,
l'ha fet sortir a la pissarra.
I pot semblar que està empanat,
i és veritat, està a la parra,
però és que a la seva edat
poc li importa qui era Larra:
Ell està més preocupat
per la hippie de la guitarra
que va conèixer tot morat
demanant birra a la barra.

A la barra d'una festa
super punki, de veritat
tothom anava amb una cresta
i de speed en mal estat.
Hi va trobar la noia aquesta
i va quedar tot captivat.

A classe, mira per la finestra
i somia en veure-la aviat.
Per això cada finde surt de festa,
així que no, profe, no ha estudiat.

11 d’abr. 2019

Con todas las piezas de IKEA que me sobran me estoy construyendo un cohete.

7 de març 2019

La màquina d'esperar (23/04/01)

Hi havia una vegada un fuster que vivia sol en una casa molt vella, abandonada en un poble que ni ell mateix coneixia. Aquest fuster, doncs, tenia molta traça a fer tota classe de mobles: en feia de grans, de petits, de nous, de vells, d'alts, de baixos, de macos i de lletjos. Però la seva afició era fer petits invents, amb els que poder-se distreure.

Un bastant bon dia, aquest fuster va fer un invent revolucionari. Va construir la primera màquina d'esperar de la història, i de la prehistòria també. Aquesta petita màquina (mida de butxaca) tenia la facultat d'esperar events importants, per no haver de fer-ho les persones. Així, l'impacient fuster, podia acabar una taula i quatre cadires (o una cadira i quatre taules, no ho recordava gaire bé), que tenia per encàrrec, sense preocupar-se de que, per exemple, fos el seu aniversari.

Un dia, el fuster va anar a jugar un partit de futbol amb uns vells coneguts i, com que li va tocar fer de porter, va decidir posar la màquina perquè esperés la pilota mentre ell es comprava una bossa de pipes pelades amb sal i gust a maduixa. Però quan va arribar la pilota a la porteria tots es van adonar del gran defecte de la màquina d'esperar: com el seu nom indica, podia esperar que arribés la pilota, però quan això passava no podia pas parar-la. I per culpa d'això van perdre el partit. L'home, que era de molt mal perdre, es va enfadar tant que va llençar la màquina fins una altra realitat, i mai més se'n va saber d'ella.

18 de maig 2016

Direccions

Gira a mà dreta i camina en cercles fins que arribis al teu destí.

20 de març 2016

Fregant-se les mans

Roba fosca,
mirada verda:
és una mosca
de la merda.

31 de des. 2014

Està malament!

Aquesta espiral està del revés.

21 de nov. 2014

Una nena que es deia Pandora

Hi havia una vegada una nena que es deia Pandora.

A la Pandora li agradava jugar al pati amb els altres nens i nenes, i era especialment hàbil trobant els millors amagatalls quan jugaven a fet i amagar. Les seves assignatures preferides eren música i gimnàstica.

Després del cole mirava els dibuixos a la tele, i de tant en tant jugava amb el seu pare, que estava a l'atur i per això podia estar a casa amb ella. Però, és clar, la Pandora no sabia que volia dir estar a l'atur, era massa petita.

A l'hora del pati, sempre esmorzava el mateix: galetes amb xocolata. Era el seu esmorzar preferit. Cada matí, el seu pare li embolicava unes quantes galetes amb paper de plata i les hi guardava a la butxaca petita de la motxilla, acompanyades d'una mica de xocolata.



Les galetes amb xocolata li agradaven tant, però tant, que no podia entendre que la resta dels nens no en volguessin menjar també cada dia.

Un cop va pensar que potser era perquè la resta de nens no havien provat les galetes i la xocolata tan bones que el seu pare li preparava. Així que aquell dia, a l'hora del pati, es va decidir a repartir el seu esmorzar entre els altres nens, perquè les poguessin provar.

- Gracies, però és que a mi no m'agrada la xocolata! - Li va dir el Xavi, que era el nen més petit (d'edat i d'estatura) de la classe.
- Però si la xocolata és la cosa més bona del món! - Li va contestar ella.
- La xocolata te color de caca i és fastigosa. I si en menges massa et sortiran caries a les dents! - Va dir el petit Xavi, senyalant-li la boca.
- Tens por de les caries i per això no vols menjar xocolata! - Va concloure la Pandora, i va marxar a oferir el seu esmorzar a algú altre.

- Les galetes amb xocolata són bones, però a mi m'agrada esmorzar alguna cosa diferent cada dia - Li va explicar la Paula, una nena que sempre seia amb la Pandora a música.
- Però per què vols menjar res més, després de provar el millor esmorzar del món? - Va replicar la Pandora, amb sorpresa.
- A mi m'agraden totes les coses diferents que menjo! Menjar el mateix cada dia és un avorriment. - Li va intentar fer entendre la Paula.
- El que dius no té ni cap ni peus! - Va concloure la Pandora.

Es va passar tot el pati intentant fer entendre als altres nens que el que ells esmorzaven no era tan bo com les seves galetes amb xocolata, però no va aconseguir convencer a cap dels seus companys de classe... i a sobre s'havia quedat sense esmorzar per ella. - Són uns cap cuadrats - pensava enfadada - tan acostumats a menjar coses dolentes, que no s'adonen del que és bo de veritat.



Després de classe, com cada dia, el seu pare la va anar a buscar al cole i la va portar a casa.

- Si el Xavi provés el meu esmorzar, s'adonaria de que fins ara ha estat equivocat. - Rumiava aquella nit, estirada al llit abans de dormir.

Així doncs, l'endemà va decidir tornar-ho a provar amb uns altres mètodes. Va obligar al Xavi, que com que era el més petit no es podia defensar, a que es mengés les seves galetes amb xocolata. La Pandora es tornaria a quedar sense esmorzar, però estava convençuda que així li obrirà els ulls al Xavi. En el fons, li estava fent un favor!

- Que me'n dius ara? A que és molt millor que el teu esmorzar fastigós? - Va dir convençuda.
- No! No ho és! - Plorava el Xavi, mentre s'escapava de la Pandora i corria cap a la senyoreta.
- Si et xives ets un xivato! - Va cridar-li la Pandora, asustada de veure venir que la renyarien.

I tant que la van renyar. El Xavi va vomitar sobre la senyoreta. No us en donaré detalls, però allò era certament desagradable. Tots els nens ho van veure, i més d'un va sentir també ganes de vomitar. A la Pandora la van castigar tota l'hora del pati sense jugar. - A sobre que m'he quedat sense esmorzar! - Murmurava enfadada.



I avui, han passat vint anys d'aquell dia. Des d'aleshores, el Xavi no pot ni veure les galtes ni la xocolata. La seva sola olor el posa malalt i li fa venir ganes de vomitar.

I la Pandora, encara avui, pensa que els altres són estúpids quan no fan el mateix que ella. Que no són feliços.

11 de nov. 2014

Escalfant-se les mans

De roig i groc
en sóc tot.
-el foc

27 de maig 2013

El nen i el pomer (cançó infantil)

Una poma, dues pomes,
tres pometes té el pomer

Si el nen juga a sota l'arbre
les pomes juguen amb ell.

Creixen sanes i ben bones,
tan dolcetes com la mel.

Si el nen se les menja totes,
creixerà aviat també.

Serà gran com aquell arbre
Alt i fort com el pomer.

On juga totes les tardes,
on ell s'ho passa tan bé.